top of page

 

 

Cursa absoluta

Per a corredors i corredores a partir de 21 anys

 

Dades tècniques

Font: Suunto Ambit 3 Peak
Distància total: 23,7 km
Cota mínima: 153 m
Cota màxima: 705 m
Desnivell positiu acumulat: 120
9 m

(marge d'error en altures +/- 16 metres)
Desnivell negatiu acumulat: 1209m

(marge d'error en altures +/-16 metres)

​

Avituallaments
Avituallament 1
km: 5,3
Lloc: Les Llobes
Tipus: Líquid

​

Avituallament 2

km: 13,3

Lloc: Callejón-inici Vall Closa de Verano

Tipus: Líquid+sòlid


Avituallament 3
km: 17,8
Lloc: Punta alta, cota 705
Tipus: Líquid


Avituallament 4
km: 21,4
Lloc: Solanes
Tipus: Líquid+sòlid


Punts de control
Control 1
km: 6,6
Lloc: Merlets

​

Control 2 (control eliminatori)

Km: 13,3

Lloc: Callejón-inici Vall Closa de Verano


Control 3
km: 17,8
Lloc: Punta Alta, cota 705

image.png

 

Descripció tècnica

La sortida de la cursa absoluta tindrà lloc dintre mateix de la Cooperativa Agrícola del Pinell de Brai (anomenada també Catedral del Vi, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i joia del Modernisme agrari català). Just sortirem, girarem a mà dreta per travessar tota l'explanada de la Cooperativa i la carretera i encarar una pendent que ens portarà pel camí de la Serra dels Horts fins unes antenes de telefonia mòbil. Continuarem pel mateix camí per tota la serra (tot creuant alguna trinxera construïda durant la Batalla de l'Ebre) fins que l'acabem. Llavors, sense desviar-nos i sempre rectes, agafarem la sendera/carrerada dels Codissos. Es tracta d'una sendera/carrerada amb una recorregut total d'uns 1,5 km de llarg (amb una lleugera ascensió i posterior descens) on podrem observar un altre cop al capdamunt d'un collet unes trinxeres de la Guerra Civil restaurades fa poc.

Finalitzada la sendera, trobarem el camí del Mas de Moteller / Codissos i avancem uns 150 metres sense agafar cap trencall. Llavors, veurem una caseta a la nostra dreta. S'ha de seguir per aquest camí sense desviar-nos. Just abans d'acabar el camí, a l'esquerra, trobarem la sendera/carrerada que ens conduirà al camí dels Quatre Bancals, on podrem observar alguna de les mines d'argila que existien al poble. La sendera/carrerada que ens conduirà al camí dels Quatre Bancals té uns 500 m. de llarg i és un pèl tècnica en algun tram, ja que hi ha moltes pedres i roca.

Un cop al camí de cotxe a
vançarem una mica i trencarem a l'esquerra, tot pujant una mica i passant per dins de les antigues mines d'argila per agafar la carrerada que ens portarà al barranc de les Llobes. Abans d'arribar al barranc, haurem de descendir per un tram curt amb terra i roca solta. Travessarem el barranc seguint la carrerada i avançats uns 300 metres, trencarem a l'esquerra, on trobarem el primer avituallament de la cursa i ja encararem l'ascensió als Merlets pel barranc de Bous. És un fort ascens d'1 km i poc fins a aquesta roca tant característica del nostre terme que té forma de submarí. Allí estarà ubicat el primer control de pas de la cursa.

​

Passat el control, haurem de fer una grimpada utilitzant les mans per assegurar-nos bé i, a partir d'aquí, una lleugera ascenció tot rodejant els plans de Segura per un tram recuperat que s'ha hagut de realitzar per tal de no interferir amb possibles nius d'àguila cua daurada. Aquest tram, de quasi 2 km, ens conduirà al cim de la serra de Cavalls, on hi ha un vèrtex geodèsic. 

​

Fet el cim, seguirem per la sendera situada al crestall de la serra de Cavalls. Tram molt aeri d'uns 2 km on podrem gaudir d'unes fantàstiques vistes a costat i costat. Durant tot el trajecte podrem observar trinxeres, refugis i restes de la Batalla de l'Ebre, doncs aquesta serra va ser l'últim bastió defensat per la República i la seua caiguda va significar el fi de la batalla. Acabat aquest tram, trobarem un trencall a l'esquerra que hem de seguir 1 km aprox., en descens per un tram que s'ha recuperat. Aquest tram correspon a l'antic camí de ferradura de les Petges. LLavors, planejarem uns 500 metres per la vora del cingle de la Vall Closa de Gaspar per connectar amb la sendera que ens portarà a la falda de la Punta de l'Àguila (no hi pujarem).

A partir d'aquest punt, s'inicia un fort descens d'1 km aprox. bastant tècnic de dificultat mitja-alta fins "el Callejón" (antiga carretera del Pinell a Gandesa). Durant el descens passarem pel costat d’un mas/corral abandonat anomenant Corral de Gaspar. Un cop a baix, passarem per dins d'un túnel de l'antiga carretera i seguirem pel barranc de Gandesa direcció Gandesa (cap a la dreta), creuarem un altre túnel (aquest de la carretera nova) i enfilarem per la sendera de la Vall Closa de Verano. Al inici de la Vall Closa, estarà situat el segon 
avituallament de la cursa. Alhora, aquest avituallament també és el segon control de pas de la cursa i  punt de tall (temps de pas màxim 2 hores i 30 minuts).

La sendera de la Vall Closa Gran fins l'encreuament amb la ruta de la Pau (GR-171) és una ascensió pronunciada que s'allarga 2,5 km. aprox. Es tracta, se'ns dubte del tram més diferent i alhora històric de la cursa. Molts dels corredors creuran que es troben en un altre terme, ja que la vegetació, en alguns llocs, és molt ufanosa (podem observar un bosquet de carrasques mil·lenàries, falgueres,...).

Des del punt de vista històric, remarcar que aquesta Vall va estar ocupada durant tota la Batalla de l’Ebre per un gran nombre de soldats i unitats republicanes de combat, entre ells la XV Brigada de les Brigades Internacionals. Al llarg de l’ascensió es poden observar multitud de refugis excavats a la roca i al terra (algun d’ells utilitzats com hospital de campanya), coves utilitzades per a punts de comandament dels oficials, “parapetos”,... i sobre la meitat del recorregut, el més destacat: l’únic monòlit de l’estat espanyol construït durant el conflicte bèl·lic (Batalla de l’Ebre, estiu-tardor 1938) per brigadistes internacionals i soldats republicans en honor a un dels companys caiguts en plena ofensiva i que no havia estat destruït per les tropes franquistes. En aquest monòlit figuren diversos noms, un d’ells és un soldat que va servir a l’escriptor Ernest Hemingway a l’hora de traçar el perfil del protagonista de la seva novel·la sobre la Guerra Civil Per qui toquen les campanes. Un dels altres soldats, va participar als Jocs Olímpics de Berlin del 1936. Es tracta doncs d’una herència històrica molt important i alhora una mica desconeguda que cal preservar.

Deixant el monòlit a un costat, continuarem per la sendera que transcorre pel cingle fins connectar amb el GR-171 i el seguirem una estona. Aquest GR transcorre per alguns dels indrets més característiques de la Batalla de l’Ebre. En primer lloc, seguirem la sendera uns 600 metres aprox. i després girarem a la dreta per un crestallet fins la cota 666. Llavors seguirem corrent pel crestall de Pàndols fins arribar al costat d'unes antenes. En aquest tram podrem disfrutar de les vistes de tot el cingle de Pàndols, però s'haurà d'estar atent, doncs es tracta d'un tram bastant tècnic. Aquest cingle és d'important rellevància durant la Batalla de l'Ebre ja que la Cota 666 va ser defensada enèrgicament pels republicans, en concret pels Brigadistes Internacionals, i va ser la última la cota de Pàndols perduda pels republicans abans de la seua derrota.

 

Un cop haguem passat les antenes, seguirem pel camí d'accés a aquestes fins al camí que ens durà a la Cota 705, passant pel costat d'una torre de vigilància d'incendis forestals. A la Cota 705 trobarem el tercer punt de control i tercer avituallament de la cursa. Els corredors hauran de passar al voltant del Monument erigit als combatents de la Lleva del Biberó i a tots els que van combatre a la Batalla de l’Ebre. Aquesta Lleva també va ser anomenada “del Biberó”. La cursa dels Biberons pretén ser un recordatori i, alhora, un homenatge a tots aquells que van lluitar (i deixar la vida en molts casos) en aquests paratges pels quals ara gaudim de l’esport i la festa.

 

La Cota 705 (o Punta Alta) es va convertir en un espai clau durant la Batalla de l’Ebre per la seua posició privilegiada de control i batuda sobre les altres cotes (visió de 360º). En ella es va produir algun dels enfrontaments més terribles de tota la Batalla de l’Ebre. Per aquest motiu, va ser elegida pels supervivents per erigir el Monument a la Pau i cada 25 de juliol des de fa 25 anys es reuneixen aquí per retre homenatge. Malauradament, el passat 2014 va ser l’últim any que hi van pujar.

 

Ja deixant la Cota 705, agafarem la sendera situada a la dreta i la seguirem uns 450 metres per dirigir-nos a l'ermita de Santa Magdalena, lloc de romeria pels pinellans i d'un gran valor per als mateixos. Un cop a les feixes, baixarem a una plaça on hi ha taules de pedra i uns focs d'obra per una rampa encimentada situada a l'esquerra. Des d'allí, agafarem l'únic camí que passats uns metres es transformarà en sendera.  Enfront, ens quedarà una construcció dedicada a una Mare de Déu. Girarem a l'esquerra i començarem a descendir uns 140 metres fins trobar un trencall. Ara girarem a la dreta i començarem a baixar per la sendera que els pinellans utilitzen durant la romeria a Santa Magdalena. Tram d'uns 1,8 km de baixada molt corredora. Passat un mas a la dreta, recentment restaurat, i acabada la sendera, girarem a l'esquerra i seguirem per un camí de cotxe uns 70 metres. Llavors, tornarem a girar a l'esquerra per agafar la sendera i continuar endavant uns 150 metres. Tornarem a sortir al camí de cotxe i girarem a l'esquerra. Avançarem per aquest uns 250 metres i tornarem a girar a l'esquerra per agafar el tram de sendera d'uns 340 metres aprox que ja ens durà al quart i últim avituallament de la cursa, situat a un replà d'argila roja.

​

Ja des d'allí, podrem veure una sendera enfront nostre (no continuar pel camí de cotxe). La seguirem uns 150 metres per sortir al camí de cotxe dels Escorrals. 

 

Per acabar, seguirem aquest camí fins la carretera de Gandesa, on just davant, girarem a l’esquerra per entrar al barranc del Pinell. Passarem per sota un túnel de la carretera i seguirem pel camí que transcorre al llarg del barranc. El mateix camí/barranc ens conduirà fins l’arribada, just davant de la Cooperativa Agrícola.

bottom of page